No hi ha res.
No ets res.
Entens l'alliberació?
No ets res.
Entens l'alliberació?
La poesia, potser ja ho he escrit,/ és una grapada de pols,/ a la manera d'Eliot/ com una medecina per a la pell./ Mir cap alluny on el mar pot no aparèixer/ fos dins un alè de calima,/com un camp sec/sense la llàgrima de la pluja,/com un escar esbucat (un crim),/com les pedres d'un camí sense sortida./La poesia és el fragment/d'una pell que no es deixa estimar,/uns llavis estremits per la sal,/una ditada de pols en obrir un llibre,/una teranyina. La borra a l'ombra./Mir cap alluny/i sé que no tot és poesia.
Joan Perelló. A recer (Ed. del Salobre)