dissabte, 25 d’abril de 2009

Barcelona




Jo ja he estat en aquest bar. Encara que no sé si abans o després de la son. Perfil o anatomia d'allò que comença així, sense naixement, correspondència de llum blanca i ràdio encesa. Tots els silenciats que bramulen la jornada, els sons que fa quaranta anys que reviuen cada dia, a les sis del matí. Sol immens, d'hospital, que creix cap a la teva panxa. Avingudes de calitja quan no fa calor. Sortides d'aire per on mai hi has passat, sabut de la teva llibertat per decidir que no et refresques. Maleïts plàstics que encondonen el teu present, els diferents dipòsits on separes lo organic, el vidre, la poda i el rebuig. Esperes que sigui jo -assegut esperant que prosperis- que et tregui el vestit per poder-te besar la panxa i un tros de carn enmig dels pits. Tens diners. Per què no?. Tens un certificat aferrat al costat, devall l'aixella, que especifica que ets part d'una part regulada per una organització que s'organitza a partir de parts dels ingressos que s'acumulen d'alguna pornografia o estètica de la mort. Aquella que no et deixa escriure als vidres del transport internacional: jo he nascut, perdonin... T'alegres si surts a les notícies, als diaris; encara que la teva seqüència de números no sigui completa. I tantmateix carregues llet, llimones, i no saps quant et faran pagar, no saps si pagaràs però et comença a fer mal l'esquena, t'estiren els braços i un carrer no pot ser mai un carrer. Agafes el cigarret, saps que el Barça guanyarà la lliga i te la sua, te la sua molt el cigarret i la gent que entra al bar, els coneixes. Fa uns anys que (usis aquí el verb que el lector/a desitji) amb ells. Te la suen, te la suen molt. Cerques crulls a la paret, cerques crulls a la teva lògica i els trobes, allà, darrera la coherència, al costat de la raó, aferrats a l'existncia. Els disfrutes tristament, com si fosin la marca, el tam-tam de l'espira blava que sempre et passa pels ulls quan penses en aquestes coses: ficció, hegemonia, present, construcció, construcció, biodiferencionalitat, ulls de cresta, metastètica, col·laborrador, empedrat, consecurrència, disponibilopció i totes aquelles històries que surten de l'estòmac enrenouat i Barcelona que neix.

dijous, 16 d’abril de 2009

Quin és el sentit de la poesia?




Passau-vos-hi si podeu, vadrà la pena.
Una aferrada

dijous, 9 d’abril de 2009

La part blava del pensament



i caure-hi

diumenge, 5 d’abril de 2009

Leonard Cohen




Toca les campanes que encara poden sonar.
Oblida la teva ofrena perfecta.
Hi ha un crull a totes les coses,
així és com la llum entra.

dijous, 2 d’abril de 2009

Fragmentació



dimecres, 1 d’abril de 2009



Dins l'autobús
acariciï el vidre fred
de la càmera del mòbil
com si fos un mugró dur
o una altra teràpia.