Oh, my darling! Oh, my darling! Oh, my darling Clementine!...(potser) Està plovent espès, grossament, tristament. És una pluja que no alegra ni els arbres ni les flors, és una pluja que no permet respirar, que va ofegant amb les seves gotes fortes i continues. Fa just una setmana que va passar el Cicló que va arrabassar 12 arbres de casa, que va tirar les parets pel terra i que ens va deixar sense llum ni aigua uns quants dies, la desgracia més gran que es recorda per aquí. A casa meva encara em tengut sort, però hi ha algunes cases dels veïns que no tenen ni sostre ni res. La barriada s’ha convertit en un paisatge inhòspit, resulta molt difícil reconèixer casa teva, els teus espais... Ja no existeix la paret de vegetació que impedia veure els veïns, el carrer o les muntanyes i que donava una sensació d’aïllament preciós envoltat de natura. Ja no tenim ocells que venguin a piular sobre les branques dels arbres caiguts, perquè els hi han caigut els temples. Però així és la...