Mentre esperen
graven el seu nom
a la soca d'un plataner
utilitzan les claus.
De tant que pesen,
les mamelles d'ella
semblen, estranyament, enlairar-se.

Cal deixar constància,
escriurer-ho a un paper doblegat,
una factura potser,
el darrer llibre comprat.
Cal aquesta espera,
el nom, una intenció,
una senyal que digui potser,
altrament, sí...
i partir al fons de les tiges.

Recordes?

Son Bessó

Han llaurat la meitat

de la terra de Son Bessó.



Avui dematí,

sol, bus

i tot el passeig cap a ciutat.


Petites dunes fresques

esperant algún capvespre

o gorrió.



Podriem dir que sí, Damià.

Fmr

Fumar jo?
Què dius...

70

Bloqueig!!

El predicador

... Idò jo vos plantaré una olivera perquè pogueu

fer cabrioles i discursos sobre l'ombra dels meus vents...

Car els meus vents sou tots voltros, estimats fills meus,

que creau i destruïu les roques

per donar-me terra banyada de llàgrimes...

Melek Anđel Ihelmo

(segle III d.C)

Flor amb poca llum

- És prim, no és vera?

- És vera, és prim.

(!)

La lectura d'abans d'anar a dormir

(El silenci, de Gaspar Hernàndez/A recer, de Joan Perelló).

L'illa no té aïllant.

Besades d'ulls ca(n)sats, exacte.

Volar fora del somni, un nit d'aquestes he de.

Masturba't

Triadella

Quan vols

aconseguir un triangle...

compareixen tots els colors,

i amb forma d'astre (com la sal

o l'arena) fan una triadella

geomètrica on la llavor és la sang

i la pedra la consciència.

Déu...

" Vull dir que mai he sabut com dir les coses que vull dir,
per això a l'hora d'explicar que vull dir una cosa,
abans he d'explicar que no sé com explicar
que no se dir les coses que vull dir
sense dir que me costa molt explicar-me..."

(amb Toni Camps i Miquel Simonet Piru, recitant a la Facultat de Farmàcia de l'UB,
setembre de 2005. Foto de Sebastián Dávila)

...

O com la raó ens pot provocar mal d'esquena...

Abraçada

En Nando llegint

Equilibrista

La nit se't

vé a sobre.

Corrs. El carrer està
bastant buit i no
trobes ningú a qui
explicar-li la teva
por present. Tot el
que havies concebut
fins aleshores es torna
sorra i tot el que
no sabies es torna
la teva pròpia pell.
On aniràs ara? On
apagaràs el foc
de les teves
llàgrimes? Respira,
tansols és un
moment, després
tot acaba.

Octubre de 2004

Per a na Carla

He omplert el pit i l’asfalt.

He somniat boca oberta,
aires d’un nou país,
muntanyes altes,
desaparicions,
vols pel camí blau-retorn,
ample mirada.

Les parets recorden l'exactitud
en que tots caurem algun dia,
som branca al riu,
esquitx dins la mar.

Mira les meves mans.
Mira com obliden la pell,
com juguen amb l’ombra
d’un enginyós truc i engany,
la màscara dels meus amors.

Mira els meus ulls
i entén
que només estic aquí.