SEMPRE LA MAR

Mentre esperen graven el seu nom a la soca d'un plataner utilitzan les claus. De tant que pesen, les mamelles d'ella semblen, estranyament, enlairar-se. Cal deixar constància, escriurer-ho a un paper doblegat, una factura potser, el darrer llibre comprat. Cal aquesta espera, el nom, una intenció, una senyal que digui potser , altrament , sí ... i partir al fons de les tiges. Recordes?

Han llaurat la meitat de la terra de Son Bessó. Avui dematí, sol, bus i tot el passeig cap a ciutat. Petites dunes fresques esperant algún capvespre o gorrió. Podriem dir que sí, Damià.

Fumar jo? Què dius...

Bloqueig!!

... Idò jo vos plantaré una olivera perquè pogueu fer cabrioles i discursos sobre l'ombra dels meus vents... Car els meus vents sou tots voltros, estimats fills meus, que creau i destruïu les roques per donar-me terra banyada de llàgrimes... Melek Anđel Ihelmo (segle III d.C)

- És prim, no és vera? - És vera, és prim.

La lectura d'abans d'anar a dormir (El silenci , de Gaspar Hernàndez/ A recer , de Joan Perelló). L'illa no té aïllant. Besades d'ulls ca(n)sats, exacte. Volar fora del somni, un nit d'aquestes he de.

Quan vols aconseguir un triangle... compareixen tots els colors, i amb forma d'astre (com la sal o l'arena) fan una triadella geomètrica on la llavor és la sang i la pedra la consciència.

" Vull dir que mai he sabut com dir les coses que vull dir, per això a l'hora d'explicar que vull dir una cosa, abans he d'explicar que no sé com explicar que no se dir les coses que vull dir sense dir que me costa molt explicar-me..." (amb Toni Camps i Miquel Simonet Piru , recitant a la Facultat de Farmàcia de l'UB, setembre de 2005. Foto de Sebastián Dávila)

O com la raó ens pot provocar mal d'esquena...

La nit se't vé a sobre. Corrs. El carrer està bastant buit i no trobes ningú a qui explicar-li la teva por present. Tot el que havies concebut fins aleshores es torna sorra i tot el que no sabies es torna la teva pròpia pell. On aniràs ara? On apagaràs el foc de les teves llàgrimes? Respira, tansols és un moment, després tot acaba. Octubre de 2004

He omplert el pit i l’asfalt. He somniat boca oberta, aires d’un nou país, muntanyes altes, desaparicions, vols pel camí blau-retorn, ample mirada. Les parets recorden l'exactitud en que tots caurem algun dia, som branca al riu, esquitx dins la mar. Mira les meves mans. Mira com obliden la pell, com juguen amb l’ombra d’un enginyós truc i engany, la màscara dels meus amors. Mira els meus ulls i entén que només estic aquí.