La natura només existeix

d’octubre 18, 2026

La natura només existeix

La natura només existeix és un foto-poema, un poema amb fotos, un còmic poètic sense dibuixos, una cosa per l'estil o totes a la vegada... És un divertimento que vaig fer l'any 2017 i que m'ha fet il·lusió remontar una mica i recuperar per posar-lo al bloc, també.

Toca la portada o qualsevol vinyeta per llegir-lo sencer.

Portada de La natura només existeix: una foto en blanc i negre de l'ombra d'un arbre damunt el ciment, amb el títol en lletres blanques grans.

Vinyeta 1 de La natura només existeix: Acab de segar. Un petit estiu m'entra per davall la camiseta.

Vinyeta 2 de La natura només existeix: Mir les herbes caigudes i pens en la seva geometria caòtica.

Vinyeta 3 de La natura només existeix: Les arrels, la forma. El camí, el nutrient. L'espai que ocupen.

Vinyeta 4 de La natura només existeix: La natura només existeix. Abril té aquestes coses bones.

Vinyeta 5 de La natura només existeix: Quan arracon les eines pas per devora les parres

Vinyeta 6 de La natura només existeix: I pens que no les veuràs créixer. M'hi assec a prop i després pens

Vinyeta 7 de La natura només existeix: que tampoc t'han importat gaire mai les parres,

Vinyeta 8 de La natura només existeix: o la flor de la llimona, o el lladó verd, o el tronxo tallat d'un card...

Vinyeta 9 de La natura només existeix: Jo hi cresc, aquí, estimada.

Vinyeta 10 de La natura només existeix: L'emparrat sí que el volies, però no veure créixer la parra, ni podar el nisprer per fer-li lloc.

Vinyeta 11 de La natura només existeix: La natura només existeix.

Vinyeta 12 de La natura només existeix: Una ombra no fa casa si nosaltres no la pensam.

Vinyeta 13 de La natura només existeix: Els cucs que s'amaguen davall la fullaca de fa dos anys,

Vinyeta 14 de La natura només existeix: L'herba seca que costa de treure devora la carxofera espigada,

Vinyeta 15 de La natura només existeix: Les puntes més verdes de les fulles fosques de la tuia nova.

Vinyeta 16 de La natura només existeix: Les plantes només existeixen, s'abracen als seus espais sense saber que ho són.

Vinyeta 17 de La natura només existeix: La fonollera que germina als cruis del trispol, el romaní que creix massa i talla el pas,

Vinyeta 18 de La natura només existeix: La farigola que no sé si surarà, els rosers que mai em record d'arreglar...

Vinyeta 19 de La natura només existeix: Hi ha tot un redol, aquí, que era part del teu concepte, però mai el vares habitar.

Vinyeta 20 de La natura només existeix: La natura només existeix, estimada.

Vinyeta 21 de La natura només existeix: Més enllà, quan fosqueja, em mira tot el munt per cremar,

Vinyeta 22 de La natura només existeix: Però serà aquesta tardor, que el camp ja s'asseca.

També el pots trobar, llegir i/o descarregar en .pdf a Archive.org.

Comentaris