El punt blau

I passau per davant jo.
Sentiu, voltros,
el pes de la roba sobre el pit,
sobre les espatlles?
Sentiu com tremolen les articulacions
quan caminau,
quan vos moveu?

I seguiu passant
i vos mir
i me mirau.
Sentiu com s’eixampla la part blana del ulls,
com es re-situa la llengua entre les dents?
Sentiu com vibra la pell amb la temperatura,
com s’impregnen,
com es queden, quasi foses,
totes les sensacions,
tots els despertars?
Sentiu el pes dels aliments als intestins
o la sang que ens balla per les venes,
tota la informació vermella,
tots els rastres que deixam anar?
Sentiu el gust de la saliva,
l’humitat als plecs,
el punt blau del pensar?

Voltros, com jo,
asseguts als vostres cossos,
agenollats pel vostre perill,
clients del mercuri
i inconscients de Venus,
sentiu la terra que trepitjau?
La pedra que es forma?
L’amagatall de la llum?

Com podem ser fills del que som

si no entenem on és el néixer?

Bebelgidit's revival

Feia temps que volia penjar alguns videos del vespre del passat 31 de juliol, quan ens varem tornar a reunir la tropa de Belbelgidit. Feia molt de temps que no mos veiem -quasi- tots (ja que mos faltaven en Toni Camps, a la seva Menorca estimasa, i en Sebastián, exiliat voluntari als EEUU). La reunió va ser en motiu de l'aniversari de'n Piru, aquest nostro gran geni cabró, i va ser deliciòs tornar a fer i a dir poesia i música per noltros, escoltar-mos i dir, per el simple fet de fer-ho, a vegades és tant gran la poesia!.
En aquest fragment veureu -potser sentireu més que veureu, per la qualitat del video- en Jaume C. Pons Alorda llegint el poema de n'Àngel Igelmo "Hongria Rrom", poema que ha anat exaltant per tot el territori arrel de les presentacions de Pedra Foguera. A les guitarres en Diego i en Piru, que s'aturen a la meitat del poema, perquè també ho volien sentir bé.
Esper que ho disfruteu.
Una besada.

der idiot

Va entrant la nit.

Atravessen una llum dins l'aigua

dos corbs marins.

Portocolom, 27 d'agost de 2008.