O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense poder analitzar-ho sense saber aturar-ho, qualsevol espitja-consciències enravena-dolçors cafeína-converses i així els horabaixes desfilen totes les ones van fent cova i el pardal aquell, qualsevol jo, assumint la posició dels meus peus, destriant quins filtres usen les meves paraules, tot el cos aliè, qualsevol cos hermètic, qualsevol cervesa amarga o un delit d’intel·ligència, qualsevol escacs amb calor una jugada per amagar-se tombar-se fugir, qualsevol esquiva-raons qualsevol traeix-consignes qualsevol abriga-pors ... i el sol pentinant cap enrere qualsevol paret blanca i les fulles més altes d’un llimoner devora qualsevol mar.
Entrades
O com un poema és sempre el mateix poema
Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'ocells estirant-me les parpelles en els estols de mirades que se'n van cap amunt, i les linies del sol, i les linies d'aquell, o com ho sabia, això de saber-ho bé, una rapinyada a l'avant-braç, una incisió devall els pèls, tot aquell, o una cicatriu a la boca, un moix aturat sobre el paretó, un nispro mal cremat als seus peus, o si em pos de genolls, tot ell, i no li pretenc dir vine , o si se'n va, m'esguard el trispol fent pressió, em veig tatuant-me pedretes a les mans, el cul sobre els talons, o si passen quaranta moments, una invasió de la fulla, a vegades tot ell, o tots els quaderns en blanc, la llum, la llum i un poc d'aire, o l'aliment, o conreus de conscienciar-ho, o si esper, arrufar lentament els dits, omplir les ungles del que deixa el dia del que deixa el viure, ell, camina cap al lledoner i la taronja caigu...
O com es contreuen les dents després d'un liquid calent, aquesta és la salivera que faig, aquesta és l'enrederada que em creix. Qui té el cel rere les seves fulles? Millor dit, qui veu el cel rere els seus ulls? -llibres, llibres, llibres- L'exacte seguretat humida de la llengua, el perfil o marca de la tassa. Habita'm o deixa'm. M'agraden més les runes que les parets.
Pele em pedra
Gostaria de ver os anos das árvores, fazer um círculo, fechar um ciclo, ser a pele em pedra ou o tronco tranquilo úmido O sangue -quente doçura vermelha alegria- me demanda desfazer-me, desestruturar-me, reinventar-me, aceitar o mistério. Anilha amando-te. (Traducció de Maria Regina Lucena Borges Osório)
Limôes
Tu espremias limôes tâo tranquila tâo ensimesmada que eu, enquanto conversava contigo e mirava o teu torso e o inicio dos seios, queria diluir-me na tua pele e queria ser uma lua para transformar em luz os cabelos esvoaçantes e alegres. Depois, chega a manhâ como um fogo seco e dourado na garganta e te despertas e me olhas tâo suave e cais no sofá e nâo podes escutar e ainda nâo sabes conversar. Teu sono é pesado, mas estás bela. Sou feliz e vou a comprar café. (Traducció de Maria Regina Lucena Borges Osório)
Mai m'havia assegut aquí
-Mai m'havia assegut aquí... I tu? -Un dia. Però només 10 minuts -Ah... Està bé