Aquest sempre-precipici
o la pell dins la cisterna.
El regalim de les pedres,
els voltors de les teulades.
Camins avall,
orenetes que suquen els becs a la fosca,
em perdre-sense-sàlvia.
Desig amunt,
poques feines,
els llibres que no s'han escrit,
les paraules ancorades.
Aquest sempre-precipici,
el martell el martell,
digau-me quan,
digau-me prou
que jo seguiré
inflant els bessons
dugui on dugui
l'arena o el matalàs.
6 comentaris:
aquest sempre-precipici vital (has dit mortal?), m'estreny la sabata que duc dins la cartera de pell de bou, cosida fa més de 70 anys, i no, encara no he caigut.
i el juliol s'ho menja tot
agost és una figa entre les dents del sol
i tot crema...
i aquest sempre-precipici creix en estalactites i la sàlvia no volem ni que existeixi
quan són els mots ancorats els que surten de l'arena com el pu entre les algues quan hi dormim damunt
no saps com me va agradar de molt que venguéssis a veure na marçal, i tenir-te a primera fila, just davant, va ser un detonant més d'intensitat i autosuperació
idò sí :-)
i m'encanta es teu bloc!
i la mar!
i, me puc equivocar, però això és es torrent de pareis? m'hi vaig encendre s'agost passat jo, va ser increïble!
una besada, Pau!
Fins aviat!
maria*
Com enyore, ja, el paisatge de Mallorca...
I tots els indrets on la terra i l'aigua es fonen.
Ei familia, que content que estic de tenir-vos per aquí...
Maria: alter ego marçalià, a mi també em va agradat veurer-vos, encara que vist l'assumpte m'haguès agradat veure en Rafel ballant com feia aquell bon home... Si, la foto és el torrent de Pareis, estiu de 2006, una guerra psicològica total per arribar a lloc.
Carla: Tranquila que t'aquí poc tornaràs un dia a aquest paissatge i aquesta mar (encara que sigui per poc temps... no te'n vagis!!). Com va per Dublin?
Una besada a tots i totes.
Pd:Ahir recital-revival Bebelgidit, proximament a aquest bloc: els grna hits de la nit-
Publica un comentari a l'entrada