dilluns, 18 d’agost del 2008



Lluna plena.
I aquest món tant quiet...
Publicat per Pau Castanyer a 22:27

5 comentaris:

esputafili ha dit...

castapau, no vulguis entendre allò que no té ni tan sols una forma imaginada; no perdis el temps amb intents inútils de voler conquerir trossos de pell; tampoc esperis un desenllaç a tot això que te dic, altrament dit MORT VIRTUAL.

19 d’agost del 2008, a les 10:25
Pau Castanyer ha dit...

Maikel, no vols que te follin a tu o què? Quina MORT VIRTUAL més maca que m'has fet... jo imagin una forma d'entendre allò que no és ni tansols és, i tenc un temps de pell que conquereix trossos d'intents inútils però genials...
Una besada.
La setmana que vé te peg un toc.

19 d’agost del 2008, a les 11:42
maria* ha dit...

espectacular sa lluna, jo la vaig veure sortir diumenge, i era immensa i vermellíssima, també damunt la mar... fuà!

i dissabte vares veure s'eclipsi?

:-)

per cert, has de mirar aquesta pel.li si no l'has vista, http://www.youtube.com/watch?v=ILv5owZlmb4&feature=related
és senzillament genial, o almenys jo l'hi vaig trobar.

besades morenes!

(no hem arribat a quedar els parascevers, eh? mem si pes setembre ho feim venir bé, que jo dijous me'n vaig a Sicília i no torn fins dia 30! quines ganes! i també tenc ganes de veurer-vos a tots!) :-)

bon final d'agost, Pau!

19 d’agost del 2008, a les 13:39
Pau Castanyer ha dit...

Ei Maria, com anam?
Si que he vist "El tigre y la nieve" i vaig trobar que te coses molt bones, genials, però a mi me va fallar un poc, sobretot alguns excesos de'n Benigni actor. Però gràcies per recordar-me-la, aquest tros que has posat és brutal.
Així que te'n vas a Sicília? que bé! Esper que ho disfrutis molt, ja m'explicaràs a sa tornada. Estaria bé fer aquesta reunió paresceviana, ja direu coses...

Una besada i bon viatge!

Pd: S'eclipsi va ser impressionant -quan els niguls m'ho varen permetre veure-, jo no en sabia res i mumpare me va dir "surt a defora" i vaig flipar... Lluna plena, eclipsi i aquest món tant quiet...

20 d’agost del 2008, a les 11:35
Emili ha dit...

versos tan perfectes com sempre Pau!

gràcies per passar-te pel blog i donar l'opinió, al cap i a la fi, els blogs s'alimenten dels comentaris.

Desitjant tornat a gaudir de la vostra presència.

PD: M'agradaria molt assistir a les pressentacions, diguem coses.

Salut!

22 d’agost del 2008, a les 19:14

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)