Bebelgidit's revival



Feia temps que volia penjar alguns videos del vespre del passat 31 de juliol, quan ens varem tornar a reunir la tropa de Belbelgidit. Feia molt de temps que no mos veiem -quasi- tots (ja que mos faltaven en Toni Camps, a la seva Menorca estimasa, i en Sebastián, exiliat voluntari als EEUU). La reunió va ser en motiu de l'aniversari de'n Piru, aquest nostro gran geni cabró, i va ser deliciòs tornar a fer i a dir poesia i música per noltros, escoltar-mos i dir, per el simple fet de fer-ho, a vegades és tant gran la poesia!.
En aquest fragment veureu -potser sentireu més que veureu, per la qualitat del video- en Jaume C. Pons Alorda llegint el poema de n'Àngel Igelmo "Hongria Rrom", poema que ha anat exaltant per tot el territori arrel de les presentacions de Pedra Foguera. A les guitarres en Diego i en Piru, que s'aturen a la meitat del poema, perquè també ho volien sentir bé.
Esper que ho disfruteu.
Una besada.

Comentaris

c. ha dit…
Que bo. Però que bo!

Per cert, ahir vaig veure, per fi, "Pèl al pit" a l'Espai Brossa. Em va emocionar molt, moltíssim.
13 de setembre del 2008, a les 18:46
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense poder analitzar-ho sense saber aturar-ho, qualsevol espitja-consciències enravena-dolçors cafeína-converses i així els horabaixes desfilen totes les ones van fent cova i el pardal aquell, qualsevol jo, assumint la posició dels meus peus, destriant quins filtres usen les meves paraules, tot el cos aliè, qualsevol cos hermètic, qualsevol cervesa amarga o un delit d’intel·ligència, qualsevol escacs amb calor una jugada per amagar-se tombar-se fugir, qualsevol esquiva-raons qualsevol traeix-consignes qualsevol abriga-pors ... i el sol pentinant cap enrere qualsevol paret blanca i les fulles més altes d’un llimoner devora qualsevol mar.
Més informació

O com un poema és sempre el mateix poema

Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'ocells estirant-me les parpelles en els estols de mirades que se'n van cap amunt, i les linies del sol, i les linies d'aquell, o com ho sabia, això de saber-ho bé, una rapinyada a l'avant-braç, una incisió devall els pèls, tot aquell, o una cicatriu a la boca, un moix aturat sobre el paretó, un nispro mal cremat als seus peus, o si em pos de genolls, tot ell, i no li pretenc dir vine , o si se'n va, m'esguard el trispol fent pressió, em veig tatuant-me pedretes a les mans, el cul sobre els talons, o si passen quaranta moments, una invasió de la fulla, a vegades tot ell, o tots els quaderns en blanc, la llum, la llum i un poc d'aire, o l'aliment, o conreus de conscienciar-ho, o si esper, arrufar lentament els dits, omplir les ungles del que deixa el dia del que deixa el viure, ell, camina cap al lledoner i la taronja caigu...
Més informació