I passau per davant jo.
Sentiu, voltros,
el pes de la roba sobre el pit,
sobre les espatlles?
Sentiu com tremolen les articulacions
quan caminau,
quan vos moveu?
I seguiu passant
i vos mir
i me mirau.
Sentiu com s’eixampla la part blana del ulls,
com es re-situa la llengua entre les dents?
Sentiu com vibra la pell amb la temperatura,
com s’impregnen,
com es queden, quasi foses,
totes les sensacions,
tots els despertars?
Sentiu el pes dels aliments als intestins
o la sang que ens balla per les venes,
tota la informació vermella,
tots els rastres que deixam anar?
Sentiu el gust de la saliva,
l’humitat als plecs,
el punt blau del pensar?
Voltros, com jo,
asseguts als vostres cossos,
agenollats pel vostre perill,
clients del mercuri
i inconscients de Venus,
sentiu la terra que trepitjau?
La pedra que es forma?
L’amagatall de la llum?
Com podem ser fills del que som
Sentiu, voltros,
el pes de la roba sobre el pit,
sobre les espatlles?
Sentiu com tremolen les articulacions
quan caminau,
quan vos moveu?
I seguiu passant
i vos mir
i me mirau.
Sentiu com s’eixampla la part blana del ulls,
com es re-situa la llengua entre les dents?
Sentiu com vibra la pell amb la temperatura,
com s’impregnen,
com es queden, quasi foses,
totes les sensacions,
tots els despertars?
Sentiu el pes dels aliments als intestins
o la sang que ens balla per les venes,
tota la informació vermella,
tots els rastres que deixam anar?
Sentiu el gust de la saliva,
l’humitat als plecs,
el punt blau del pensar?
Voltros, com jo,
asseguts als vostres cossos,
agenollats pel vostre perill,
clients del mercuri
i inconscients de Venus,
sentiu la terra que trepitjau?
La pedra que es forma?
L’amagatall de la llum?
Com podem ser fills del que som
si no entenem on és el néixer?
2 comentaris:
sempre Pau...
sempre tu...
s'estiu ha acabat i a mi me toca partir cap a la comtal ciutat; mos hem vist poc però t'he vist bé, enfeinat amb lo teu, lo que t'agrada; sa platja haurà d'esperar a l'any que ve per veuren's baixar ses roques; res, que te trob a faltar i des del meu coret t'envii un t'estim!! d'allò més gran!!
besades!!
jo m'he re-descobert en el moviment conscient i complet
en la senzillesa de mirar una fulla de figuera
en la de tocar una escorça
en la de jeure sobre un terra fred escrit en paraules
amb sa dansa de la setmana passada a can alcover, que va ser, a la meva manera, una manera d'entendre'm el néixer
un punt de partida, que ja sabia, però que necessitava reviure
i descobrir alguns més dels infinits amagatalls de la llum!
www.fotolog.com/mmmitxirrika
(de vegades, com aquesta, hi pos algunes paraules que escric, i d'altres algunes paraules que manllev de bons poetes)
besades sentides, Pau blau!
(m'agradarà poder venir dijous a nes pinzell, a mem si ho aconseguesc!)
Publica un comentari a l'entrada