dilluns, 13 d’octubre del 2008

Ses puntes


Atestimoniat de mi,
una espurna de desolació
em regalima
la vessant freda del pensament.
a 4 comentaris:

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Sempre tu, Airit


Ja tens rostre, i ets preciosa.
Enhorabona Júlia i Teo.
a 5 comentaris:
Subscriure's a: Comentaris (Atom)

O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...

  • (sense títol)
    O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...
  • (sense títol)
  • O com un poema és sempre el mateix poema
    Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'o...