Ses puntes
Atestimoniat de mi,
una espurna de desolació
em regalima
la vessant freda del pensament.
O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense poder analitzar-ho sense saber aturar-ho, qualsevol espitja-consciències enravena-dolçors cafeína-converses i així els horabaixes desfilen totes les ones van fent cova i el pardal aquell, qualsevol jo, assumint la posició dels meus peus, destriant quins filtres usen les meves paraules, tot el cos aliè, qualsevol cos hermètic, qualsevol cervesa amarga o un delit d’intel·ligència, qualsevol escacs amb calor una jugada per amagar-se tombar-se fugir, qualsevol esquiva-raons qualsevol traeix-consignes qualsevol abriga-pors ... i el sol pentinant cap enrere qualsevol paret blanca i les fulles més altes d’un llimoner devora qualsevol mar.
Comentaris
Sé que veniu a Barcelona, a presentar La Cantàrida. M'agradaria veure-vos, escoltar-vos, però tinc afers a València (Congrés Octubre...).
no se si podré venir, però si trob un forat, te faré de veure!!
besos!!
Gràcies pel post al meu blog! Ahirvàrem xerrar amb n'Aina de venir a sa teva presentació, així idò a lo millor mos veim allà.
Una besada
Ah, i estic preparant una expo, ja t'informaré per si ets per aqui i te fa ganes venir.
Beso