Flor
In the murky silence of the closed house
the flowers slowly die with no one to change the water.
I like to thonk of them talking in these last days,
in their ancient perfume-voices, these most independent
creaturesof the earth, more so the wild flowers
in the brightest coats, speaking softly in he semi-darkness,
philosophing or romanticizing the imminent death.
I would like to be old, lying on the sofa, listening
to their scent-speech, doing my own waiting.
Poema d'Sparrow in the Baker's Dust,de Leroy Cardwell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En el llòbrec silenci de la casa tancada
les flors moren lentament
sense que ningú no els canviï l'aigua.
M'agrada imaginar-les parlant en els seus darrers dies,
amb les antigues veus perfumades, les criatures
més independents de la terra,
i encara més les flors silvestres,
vestides amb les jaquetes més lluents, parlant en veu baixa en la penombra,
filosofant o romantitzant sobre la mort imminent.
Voldria ser vell, estirat al sofà, escoltant
el seu discurs odorós, esperant jo també.
Publica un comentari a l'entrada