dijous, 20 d’agost del 2009

Ahir serà demà

a Joan Fullana


Com omplir l'espai
desitjós que soni la tronada.
Aixecar els peus
per còrrer-nin-desvergonyit
a recolectar un crepuscle
i estorat
davant aquell-horitzó-que-em-contempla,
saber-ho, dir-ho:
Ahir serà demà,
o alguna beneitura per l'estil
que m'aturi tres segons
aquest temps que em dibuixa
l'obstacle.





Portocolom, agost de 2009.

1 comentari:

c. ha dit...

Ja era hora. Bon retorn.