Doble residència

Inconvencible ésser:

Hi ha una pell per cada deriva,
una engrunada per cada cantó.
Les cançons que fan son,
els parlaments que fan nit,
i tot, incombustible, crema sense dir-ho.

Habitant de l'oració establerta
i del gest amagat-que-fa-poreta,
qualsevol puja a una farola i crida,
qualsevol segueix amb la llengua
les rajoles que s'han de fer net,
qualsevol sap del lligament i la pruna,
qualsevol es sospesa el cap devall el balcó,
qualsevol qualsevulla quan vol
el silenci d'allò que desapareix
quan veus el material
que doblega el cristall
-les intencions del diàleg-,
qualsevol: "Tant de bo aparegui
l'escarrinxada ben el mig del plat,
que el nostre berenar
tocatoqui enterra com un bastó
que ens acompanya pels crulls
de tot allò acomparsant,
complent de dubitació -perdó-",
qualsevol endevina el relleu de la zona erecta,
qualsevol endevina el desig, i finalment,
qualsevol l'estalactita estreta,
qualsevol fruita o pardals, pardals,
qualsevol com un esclat,
-pòlvora i redemció-
qualsevol com un agafamans,
qualsevol penjadits,
qualsevol esclafacames,
qualsevol enrevenaulls,
qualsevol endiumengepanxes,
qualsevol espermaplana,
...

I potser seria més fàcil,
i potser després seria més fàcil.