Hi havia algunes pedres
que no havia vist mai,
alguns corcs a les herbes,
els pardals que creuen
la vista de les dones.
Afeitar-se les parpelles,
tatuar-se a la llengua:
potser, jo, mai,
i viceversa
Unes braguetes mal tirades,
tirades damunt l'arena
i nedar-te els plàstics
que venen de l'Àfrica.
Carteres, calendaris
i infants arribant a la platja,
no existeix més silenci
que el de les lanxes motores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada