Els mandariners van carregats,
quan mir el seu pes
ja no puc veure
el fred que fa defora.
Després d'un glop
el paladar va recuperant
la seva temperatura.
Hauria de preparar un altre cigarret
i tot l'hivern que m'espera.
He deixat les sabates davall l'estufa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...
-
Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'o...
2 comentaris:
Mirant les mandarines
com sols rogents
serà bo de fer l'hivern
que espera i passarà
eixut de sabates i gel.
Els glops i els cigarrets
faran encara més caliu
al foc del pes de la pell
de les mandarines.
:-)
m*
L'olor persistent de la mandarina als dits, com aquesta pluja freda que no acaba de fugir, com el fum que es passeja per la copa de vi. Vora el teu foc, les meves sabates. I la teva mà sobre la meva, els dits com grills de tots els dies d'hivern que han de venir.
Publica un comentari a l'entrada