Inconvencible ésser: Hi ha una pell per cada deriva, una engrunada per cada cantó. Les cançons que fan son, els parlaments que fan nit, i tot, incombustible, crema sense dir-ho. Habitant de l'oració establerta i del gest amagat-que-fa-poreta, qualsevol puja a una farola i crida, qualsevol segueix amb la llengua les rajoles que s'han de fer net, qualsevol sap del lligament i la pruna, qualsevol es sospesa el cap devall el balcó, qualsevol qualsevulla quan vol el silenci d'allò que desapareix quan veus el material que doblega el cristall -les intencions del diàleg-, qualsevol: "Tant de bo aparegui l'escarrinxada ben el mig del plat, que el nostre berenar tocatoqui enterra com un bastó que ens acompanya pels crulls de tot allò acomparsant, complent de dubitació -perdó-", qualsevol endevina el relleu de la zona erecta, qualsevol endevina el desig, i finalment, qualsevol l'estalactita estreta, qualsevol fruita o pardals, pardals, qualsevol com un esclat, -pòlvo...