Dia del inocents

Ei, com anam?

Avui volia anar a un poble d'aquí devora (bé, com a 160 kilometres) que se diu Izamal, però com altres vegades m'he despertat tard i el camión ja havia fuit. Izamal és famòs per el gran convent que té, el més gran de Yucatán, tot pintat d'ocre i blanc; així que he decidit anar a visitar el convent de Valladolid: Sisal (aigua freda), per no perdre'm el meu dia monàstic. La veritat és que el convent d'aquí és impressionant, està construit com si fos una fortificació perquè durant tots els anys que té (és de 1560) va anar sofrint atacs dels indigenes que no estaven d'acord amb les doctrines i les condicions d'esclavitut espanyoles (jo no sé perquè se queixaven tant aquesta gent...). La darrera revolta, La Guerra dels Cristians, 1915, va destruïr quasi tot l'edifici (i tots els convents de la Peninsula. Aixi que avui en dia està entre caigut i reconstruit i només hi viuen dos franciscans que tenen molt de terreno per córrer...

Aquest d'aquí dalt és un ceibo gegant que mos varem trobar fent una volta per el bosque (per jo: selva). Enorme arbre, preciosa posta de Sol. L'animal que se veu devall és una vaca, que no era petita i tampoc sagrada, però se podria dir que com molts de sants tenia molt mala llet... no mos va deixar acostar ni una mica a la hacienda. Aquí devall si que tenim el Convent Sisal, vist des de el parc que hi té al devant, que era la part de enmurallada que els indigenes varen tirar per avall i on si varen fer les batalles, ara és un parc preciòs on m'agrada anar-hi a llegir.
Ahir vaig anar als Cenote de Suytum, aquest d'aquí devall és el seu germà bessó que ja està sec, aquí estic devora un álamo (no se com se diu en català) també bastant impressionant poblat d'orquidies.

Alux, significa guardià o protector en maya. A totes les coves, cenotes, entrades de pobles n'hi havia un o uns quants, que protegien els espais sagrats i de pas dels mayas. Avui en dia se'n veuen molt pocs gracis als saquetjadors que inflen el merecat negre d'aquestes relíquies. Al Cenote Suytum, vaig tenir la sort de veure'n un: el protector de les pedres.

I aquí unes quantes fotos del que han estat els darrers dies. la plaça major de Valladolid (Zócalo) amb tots els venedors ambulants de gelats i tacos passejan amb els seus tricicles.

Aquestes són les runes de Tulum, al Carib, no m'enrecord de quin era aquest temple, potser Chaac, el déu de la pluja... No ho sé, però encara no n'havia penjat cap d'aquestes runes i la volia posar.

I per acabar, la posta de sol a la platja de Tulum, concretament a un lloc que se diu El Paraiso, on varem dormir.

Cuidau-vos molt i disfrutau els darrers dies de l'any!

Una aferrada!

Els guardians de les pedres

¿Com és el pes sincer d'una ànima sobre una altra?

Set esdeveniments he d'explotar

i sóc el record groguenc de les fulles

i sóc pensar plàcid sóc

sóc hi ha una energia

sóc el viatge permanent

(la gota milenària,

l'estalactita que creix)

sóc el qualsevol lloc que sóc

i la qualsevol connexió que veig

el desig de la fruita madura

o les llengües que llepen l'eternitat.