Agraïr la lluna o deixar les mans defora del llençol.
Qui acarona les pedres
n'està alliberant tots els misteris,
en mastega l'aire inclòs
i transcendeix el vi-sang-esperma
que ens ferma l'estatura.
Retornar al primer llit
per entendre'n el sol-cicle-infinit
que ens fa créixer les branques.
Estrella groga, 27 de desembre de 2007.
2 comentaris:
el viatger està espés.. no! . el que passa es que torna gran!
Bon viatge , viatger.
aquest " leto " sempre repeteix la paraula viatger...perquè serà???
Publica un comentari a l'entrada