Recolzat a l'aturada:
la closca d'una caragol
i el pinyol d'un albercoc
un devora l'altre.
Cau la cendra del cigarret
emplenant la linia.
La perfecció consumida d'un instant
i el bus que no arriba.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...
-
Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'o...
2 comentaris:
Les tornades sempre són benvingudes.
Imagine que aquest és el poema de què em parlares. M'agrada.
Que els mots facen la revolta!
Publica un comentari a l'entrada