El vers i la verdor


Em fa gràcia quan encara em diuen "poeta jove", encara que pot ser en Josep Lluís Aguiló té raó quan diu que els poetes són joves fins als 67 anys i després quan moren diuen :
  és una llàstima, era una gran promesa... 



Sigui com sigui: 
EL VERS I LA VERDOR, 
recital amb poetes joves de veritat 
-que encara estan a l'institut- 
i d'altres que ja no mos n'enrecordam de les matemàtiques... 



Estau totes i tots convidats!



Dijous 3 de juliol a les 20:00h
a Can Alcover (C/Sant Alonso, 24. Palma)



Una besada!

Comentaris

c. ha dit…
M'ha arribat el mail d'Es Pinzell amb el cartell del recital. Una llàstima perdre-me'l. A València, però, hi ha afers infinits!
30 de juny del 2008, a les 18:35
Emili ha dit…
He vist que tenies blog i he dit, anem a fer-li una visita.

Ho he dit mil vegades i mai em cansaré de dir-ho moltíssimes gràcies!

Una forta abraçada
4 de juliol del 2008, a les 19:48
Lord Alorda ha dit…
molt de blog molt de blog i poc escriure...

se nota que han arribat les vacances d'estiu
ni poèticament es treballa!!!

oh what a chicken!!!

lord alorda
7 de juliol del 2008, a les 13:11
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense poder analitzar-ho sense saber aturar-ho, qualsevol espitja-consciències enravena-dolçors cafeína-converses i així els horabaixes desfilen totes les ones van fent cova i el pardal aquell, qualsevol jo, assumint la posició dels meus peus, destriant quins filtres usen les meves paraules, tot el cos aliè, qualsevol cos hermètic, qualsevol cervesa amarga o un delit d’intel·ligència, qualsevol escacs amb calor una jugada per amagar-se tombar-se fugir, qualsevol esquiva-raons qualsevol traeix-consignes qualsevol abriga-pors ... i el sol pentinant cap enrere qualsevol paret blanca i les fulles més altes d’un llimoner devora qualsevol mar.
Més informació

O com un poema és sempre el mateix poema

Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'ocells estirant-me les parpelles en els estols de mirades que se'n van cap amunt, i les linies del sol, i les linies d'aquell, o com ho sabia, això de saber-ho bé, una rapinyada a l'avant-braç, una incisió devall els pèls, tot aquell, o una cicatriu a la boca, un moix aturat sobre el paretó, un nispro mal cremat als seus peus, o si em pos de genolls, tot ell, i no li pretenc dir vine , o si se'n va, m'esguard el trispol fent pressió, em veig tatuant-me pedretes a les mans, el cul sobre els talons, o si passen quaranta moments, una invasió de la fulla, a vegades tot ell, o tots els quaderns en blanc, la llum, la llum i un poc d'aire, o l'aliment, o conreus de conscienciar-ho, o si esper, arrufar lentament els dits, omplir les ungles del que deixa el dia del que deixa el viure, ell, camina cap al lledoner i la taronja caigu...
Més informació