dimarts, 12 d’agost del 2008

Caló de's Moro



O com em tremolen les cames

quan ho dicta el vent,

o quan hi ha una-teva-parpella

emmagatzemnada als núvols negres,

la pell del voltant de la pell

que deixen les ones

quan es mengen l'arena.


Qualsevol convenció podria ser així:

la marca i el desastre,

l'objectiu i el devenir.


Ja ho veus... milers d'anys i la roca no es mou

i, mentrestant, aquest arbre i jo ens erosionem

amb rapidesa de llengua exacte.

6 comentaris:

esputafili ha dit...

pau, sempre pau, sempre tan tu i tot tu!!! molt guapa aquesta foto! meam si aprofitam lo poc que queda d'estiu i anam a fer una nedada per algún paratge d'aquests que cites amb tanta delicadesa!!! tenc ganes de veure't!

Lord Alorda ha dit...

mem,
quan vendran els vídeos de la festa de'n Piru?

molta foto molta foto
i després poques promeses fetes

(just joking, you know...)

Pau, t'enyor!!!


lord alorda

c. ha dit...

M'hi duràs? Encara no conec aquesta cala. Dia 21 arribe a l'illa per començar a acomiadar-me'n. M'hi estaré fins dia 1 de setembre. M'agradarà veure't...

Pau Castanyer ha dit...

Ei Carla, com estàs? com va l'aventura?
Clar que t'hi duré, tu telefone'm quan siguis aquí i veurem quan podem quedar. De dia 22 a finals de mes tenc vacances i supòs que estaré entre Palma i Portocolom. Em fa ganes veure't i que m'expliquis aquest estiu.
Una besada

Pau

c. ha dit...

Fet! Et telefonaré en arribar-hi! També jo tinc ganes que m'expliques aventures i desventures d'aquests dies de calors i llums.

esputafili ha dit...

i a mi que me follin, no?