O com em tremolen les cames
quan ho dicta el vent,
o quan hi ha una-teva-parpella
emmagatzemnada als núvols negres,
la pell del voltant de la pell
que deixen les ones
quan es mengen l'arena.
Qualsevol convenció podria ser així:
la marca i el desastre,
l'objectiu i el devenir.
Ja ho veus... milers d'anys i la roca no es mou
i, mentrestant, aquest arbre i jo ens erosionem
amb rapidesa de llengua exacte.
6 comentaris:
pau, sempre pau, sempre tan tu i tot tu!!! molt guapa aquesta foto! meam si aprofitam lo poc que queda d'estiu i anam a fer una nedada per algún paratge d'aquests que cites amb tanta delicadesa!!! tenc ganes de veure't!
mem,
quan vendran els vídeos de la festa de'n Piru?
molta foto molta foto
i després poques promeses fetes
(just joking, you know...)
Pau, t'enyor!!!
lord alorda
M'hi duràs? Encara no conec aquesta cala. Dia 21 arribe a l'illa per començar a acomiadar-me'n. M'hi estaré fins dia 1 de setembre. M'agradarà veure't...
Ei Carla, com estàs? com va l'aventura?
Clar que t'hi duré, tu telefone'm quan siguis aquí i veurem quan podem quedar. De dia 22 a finals de mes tenc vacances i supòs que estaré entre Palma i Portocolom. Em fa ganes veure't i que m'expliquis aquest estiu.
Una besada
Pau
Fet! Et telefonaré en arribar-hi! També jo tinc ganes que m'expliques aventures i desventures d'aquests dies de calors i llums.
i a mi que me follin, no?
Publica un comentari a l'entrada