dijous, 8 de setembre de 2011

O quasevol encisa-mirades
qualsevol il·lusiona-soletats
qualsevol engana-senzilleses
i jo, estorat
damunt jo
observant-ho
permetent-ho
sense poder analitzar-ho
sense saber aturar-ho,
qualsevol espitja-consciències
enravena-dolçors
cafeína-converses
i així
els horabaixes desfilen
totes les ones
van fent cova
i el pardal aquell,
qualsevol jo,
assumint la posició dels meus peus,
destriant quins filtres
usen les meves paraules,
tot el cos aliè,
qualsevol cos hermètic,
qualsevol cervesa amarga
o un delit d’intel·ligència,
qualsevol escacs amb calor
una jugada per amagar-se
tombar-se
fugir,
qualsevol esquiva-raons
qualsevol traeix-consignes
qualsevol abriga-pors
...
i el sol
pentinant cap enrere
qualsevol paret blanca
i les fulles més altes d’un llimoner
devora qualsevol mar.