dijous, 8 de setembre del 2011

O quasevol encisa-mirades
qualsevol il·lusiona-soletats
qualsevol engana-senzilleses
i jo, estorat
damunt jo
observant-ho
permetent-ho
sense poder analitzar-ho
sense saber aturar-ho,
qualsevol espitja-consciències
enravena-dolçors
cafeína-converses
i així
els horabaixes desfilen
totes les ones
van fent cova
i el pardal aquell,
qualsevol jo,
assumint la posició dels meus peus,
destriant quins filtres
usen les meves paraules,
tot el cos aliè,
qualsevol cos hermètic,
qualsevol cervesa amarga
o un delit d’intel·ligència,
qualsevol escacs amb calor
una jugada per amagar-se
tombar-se
fugir,
qualsevol esquiva-raons
qualsevol traeix-consignes
qualsevol abriga-pors
...
i el sol
pentinant cap enrere
qualsevol paret blanca
i les fulles més altes d’un llimoner
devora qualsevol mar.

diumenge, 19 de juny del 2011




(Fotos de Miquel Simonet)

dimarts, 14 de juny del 2011

O com un poema és sempre el mateix poema

Una filera de moneies
dibuixant-me el contorn dels ulls,
l'ombra de totes les ombres
fent-me una ombreta sota els ulls,
un aplec d'ocells estirant-me les parpelles
en els estols de mirades que se'n van cap amunt,
i les linies del sol,
i les linies d'aquell,
o com ho sabia,
això de saber-ho bé,
una rapinyada a l'avant-braç,
una incisió devall els pèls,
tot aquell,
o una cicatriu a la boca,
un moix aturat sobre el paretó,
un nispro mal cremat als seus peus,
o si em pos de genolls,
tot ell,
i no li pretenc dir vine,
o si se'n va,
m'esguard el trispol fent pressió,
em veig tatuant-me pedretes a les mans,
el cul sobre els talons,
o si passen quaranta moments,
una invasió de la fulla,
a vegades tot ell,
o tots els quaderns en blanc,
la llum, la llum i un poc d'aire,
o l'aliment,
o conreus de conscienciar-ho,
o si esper,
arrufar lentament els dits,
omplir les ungles del que deixa el dia
del que deixa el viure,
ell,
camina cap al lledoner
i la taronja caiguda
i el llimoner expectant,
aigua,
o si no entenc l'aigua
o si entenc com et diré que no entenc l'aigua,
ell ho sap,
tenc taques als calçons,
una fonollassa espigada
o qui desfà les carxoferes,
la llum i els àtoms,
ell i existir,
o si dipositaré l'esquena enterra,
la suor sota les aixelles,
la marca de suor al mugró de la camisa,
o si abans de tombar-me
l'univers es passejàs
cap al final de les tomatigueres.

dilluns, 6 de juny del 2011

O com es contreuen les dents
després d'un liquid calent,
aquesta és la salivera que faig,
aquesta és l'enrederada que em creix.
Qui té el cel rere les seves fulles?
Millor dit,
qui veu el cel rere els seus ulls?

-llibres, llibres, llibres-

L'exacte seguretat humida de la llengua,
el perfil o marca de la tassa.
Habita'm o deixa'm.

M'agraden més les runes
que les parets.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Abril (2)


dilluns, 25 d’abril del 2011

Abril





dijous, 17 de març del 2011

Mr. Turtle

dimecres, 2 de febrer del 2011

Pele em pedra

Gostaria de ver os anos das árvores,
fazer um círculo,
fechar um ciclo,
ser a pele em pedra
ou o tronco
tranquilo
úmido

O sangue
-quente doçura
vermelha alegria-

me demanda

desfazer-me,
desestruturar-me,
reinventar-me,
aceitar o mistério.

Anilha amando-te.


(Traducció de Maria Regina Lucena Borges Osório)

dimarts, 1 de febrer del 2011

Limôes

Tu espremias limôes
tâo tranquila
tâo ensimesmada
que eu, enquanto conversava contigo
e mirava o teu torso
e o inicio dos seios,
queria diluir-me na tua pele
e queria ser uma lua
para transformar em luz
os cabelos esvoaçantes e alegres.

Depois, chega a manhâ
como um fogo seco e dourado
na garganta
e te despertas
e me olhas tâo suave
e cais no sofá
e nâo podes escutar
e ainda nâo sabes conversar.

Teu sono é pesado,
mas estás bela.

Sou feliz
e vou a comprar café.

(Traducció de Maria Regina Lucena Borges Osório)

dilluns, 17 de gener del 2011

Mai m'havia assegut aquí


-Mai m'havia assegut aquí... I tu?
-Un dia. Però només 10 minuts
-Ah... Està bé