dimarts, 1 de febrer del 2011

Limôes

Tu espremias limôes
tâo tranquila
tâo ensimesmada
que eu, enquanto conversava contigo
e mirava o teu torso
e o inicio dos seios,
queria diluir-me na tua pele
e queria ser uma lua
para transformar em luz
os cabelos esvoaçantes e alegres.

Depois, chega a manhâ
como um fogo seco e dourado
na garganta
e te despertas
e me olhas tâo suave
e cais no sofá
e nâo podes escutar
e ainda nâo sabes conversar.

Teu sono é pesado,
mas estás bela.

Sou feliz
e vou a comprar café.

(Traducció de Maria Regina Lucena Borges Osório)

1 comentari:

maria ha dit...

I és possible que ja l'haguessis penjat en català?
Perquè tenc sa sensació (quasi certa) que ja l'havia llegit, aquest poema.
Sigui o no sa primera vegada que el llegesc, és com si ho fos
i me meravella, m'emociona, cada vegada

:-)

muitos beijinhos Pau!
m*