Perdonin, senyors,
el meu compromís:
la fusta és fusta.
Tot el demés
aigua, pedra
o sal.
Una besada
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...
-
Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'o...
1 comentari:
Justa la fustta!
No saps les ganes que tinc de tu!
Publica un comentari a l'entrada