Perdonin, senyors,
el meu compromís:
la fusta és fusta.
Tot el demés
aigua, pedra
o sal.
Una besada
«Els astres no hi han guanyat res, amb la meva presència aquí, i no s'acreixerà llur glòria quan jo desaparegui. I poso les dues orelles per testimoni que mai ningú no ha sabut dir-me per què m'han fet venir i perquè em faran marxar.»
Khayyam
1 comentari:
Justa la fustta!
No saps les ganes que tinc de tu!
Publica un comentari a l'entrada