Perquè el meu ca ha perdut el seu collar blau

Defora trona. Quan de temps hom pot estar contemplat-se les mans sota la lampareta? Els pèls del començament dels dits, les pelletes arribant a l’ungla. Moure-les internament, com un tremolor de la carn que les sosté, sense que es noti per fora. Mirar-les atent, sense moure’s, sense que passi res... les ombres, les venes. S’apaga el llum. Se n’ha anat la corrent. Les mans segueixen quietes. Ja fa una temporada que sempre que plovisqueja un poc fort o que hi ha tormenta que ens quedem sense llum. No em molesta. Fa hivern, com les taronges. Em concentr en les espurnes d’aigua que queden damunt el vidre. Sempre m’ha agradat deixar les persianes obertes quan plou. Els regalims, la certesa de que el seu camí és el que ha de ser, la seguretat. El petit bassiot que deixen al final de la finestra. A Amèrica canvien de color. Un llamp il·lumina el corral i veig el meu ca voltant desconcertat. Encara és cosa de Déu això dels llamps?. M’intueix darrera el vidre i em comença a gemegar, reclamant la meva atenció perquè el faci entrar. No ho faré. Estranyament, tenc la sensació que si no ho faig puc oferir-li l’oportunitat de que s’enfronti als reptes que jo no em veig capaç d’afrontar. A Amèrica tenen grans rius i aquí sempre es desborden els quatre torrents. Torn a les mans. Es pot palpar el silenci mentre plou? Amb un pensament hermètic sé que les podria moure ràpidament si volgués, però tampoc em duria a res. El cel s'encén, s’apaga i després tremola. El ca bota en un intent d’entrar per la finestra. Deu tronar a Amèrica?. Potser l’hauria de deixar entrar. El cel no caurà. Quina quietud que donen les branques de l’olivera descambuixades pel vent i a punt de rebentar. Torna el llum. Les meves mans segueixen aquí, quietes. Veig que el meu ca no du el seu collar blau. Vols dir que no aneguerà l’hortet aquesta aiguada?. És curiós com puc arribar a sentir que em passa aire entre els dits sense que es mogui gens d’aire aquí dedins, com si tenguessin una cobertura fresca, renovada. Què en dèu haver fet el ca del seu collar blau?. A Amèrica hi ha grans autopistes i bona xarxa elèctrica. A Amèrica no juguen a futbol. Potser ha corregut, assustat, entre els xipresos i s’ha quedat enganxat. Potser després de moltes estirades per desfer-se'n ha aconseguit, finalment, treure el cap i sortir del parany. Potser el collar ha quedat penjat per allà, a una branca. Celebren el naixament de Crist aquells que no el varen veure desclavar-lo de la creu?. Potser el ca només volia adornar, a la seva manera, el xiprés com si fos un arbre de Nadal. Quin servei fan totes les llumetes que posen a ciutat? Potser l’hauria d’avisar de que el color del Nadal és el vermell, com la Coca-Cola. Però potser no farà falta, ja no plou, i aviat moure les mans.