dijous, 12 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...
-
O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...
-
Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'o...
3 comentaris:
"De les coses que més em meravellen d'aquest món: una abraçada. Un donar i un rebre que es confonen, pit contra pit, solitud compartida i desdita. Mans alades a l'espatlla i un donarebredonarebre... escrit en cercle." (David Vidal)
...així com han de ser ses abraçades: de cap a peus, o de peus a cap.
:-)
m*
Hòstia Maria, coneixes en David Vidal?, que bo! Vaig fer feina amb ell una temporada, a una tenda d'albarques a Barcelona, és un tipo genial, i un gran cantant. Estic content de que t'agradi.
Una besada
Idò sí, en David va ser professor meu de guitarra fa ja bastants d'anys, i des de llavors mantenim un contacte especial, tot i que espaiat.
Una altra casualitat, o no...
:-)
besat!
Publica un comentari a l'entrada