Abraçada

Comentaris

maria* ha dit…
"De les coses que més em meravellen d'aquest món: una abraçada. Un donar i un rebre que es confonen, pit contra pit, solitud compartida i desdita. Mans alades a l'espatlla i un donarebredonarebre... escrit en cercle." (David Vidal)

...així com han de ser ses abraçades: de cap a peus, o de peus a cap.

:-)

m*
13 de març del 2009, a les 12:08
Pau Castanyer ha dit…
Hòstia Maria, coneixes en David Vidal?, que bo! Vaig fer feina amb ell una temporada, a una tenda d'albarques a Barcelona, és un tipo genial, i un gran cantant. Estic content de que t'agradi.

Una besada
13 de març del 2009, a les 14:24
maria* ha dit…
Idò sí, en David va ser professor meu de guitarra fa ja bastants d'anys, i des de llavors mantenim un contacte especial, tot i que espaiat.

Una altra casualitat, o no...

:-)

besat!
13 de març del 2009, a les 16:49
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense poder analitzar-ho sense saber aturar-ho, qualsevol espitja-consciències enravena-dolçors cafeína-converses i així els horabaixes desfilen totes les ones van fent cova i el pardal aquell, qualsevol jo, assumint la posició dels meus peus, destriant quins filtres usen les meves paraules, tot el cos aliè, qualsevol cos hermètic, qualsevol cervesa amarga o un delit d’intel·ligència, qualsevol escacs amb calor una jugada per amagar-se tombar-se fugir, qualsevol esquiva-raons qualsevol traeix-consignes qualsevol abriga-pors ... i el sol pentinant cap enrere qualsevol paret blanca i les fulles més altes d’un llimoner devora qualsevol mar.
Més informació

O com un poema és sempre el mateix poema

Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'ocells estirant-me les parpelles en els estols de mirades que se'n van cap amunt, i les linies del sol, i les linies d'aquell, o com ho sabia, això de saber-ho bé, una rapinyada a l'avant-braç, una incisió devall els pèls, tot aquell, o una cicatriu a la boca, un moix aturat sobre el paretó, un nispro mal cremat als seus peus, o si em pos de genolls, tot ell, i no li pretenc dir vine , o si se'n va, m'esguard el trispol fent pressió, em veig tatuant-me pedretes a les mans, el cul sobre els talons, o si passen quaranta moments, una invasió de la fulla, a vegades tot ell, o tots els quaderns en blanc, la llum, la llum i un poc d'aire, o l'aliment, o conreus de conscienciar-ho, o si esper, arrufar lentament els dits, omplir les ungles del que deixa el dia del que deixa el viure, ell, camina cap al lledoner i la taronja caigu...
Més informació