Han llaurat la meitat
de la terra de Son Bessó.
Avui dematí,
sol, bus
i tot el passeig cap a ciutat.
Petites dunes fresques
esperant algún capvespre
o gorrió.
Podriem dir que sí, Damià.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...
-
Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'o...
2 comentaris:
Podríem dir que regenerar l'altra meitat és cosa feta
que el dematí ha esta un poc més fresc que ahir
que els gorrions, a l'horabaixa, s'inflen de terra
com nosaltres ens inflam d'un ametló que cau del cel
Podríem dir que sí, Pau.
Puc dir, també, que m'encant den Damià, perquè com te vaig dir ahir, t'he fet cas.
Una besada!
m*
Em fa molta d'enveja que tingues tanta cura del blog, darrerament. Una besada (demà de bon de veres!)
Publica un comentari a l'entrada