dijous, 9 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
«Els astres no hi han guanyat res, amb la meva presència aquí, i no s'acreixerà llur glòria quan jo desaparegui. I poso les dues orelles per testimoni que mai ningú no ha sabut dir-me per què m'han fet venir i perquè em faran marxar.»
Khayyam
1 comentari:
si es caure a sa zona blava des pensament fos com si mos absorbís aquest cel blau (ara m'ho imagin, així, de cop, xuclats per una brutal força d'atracció, cul enrere per amunt!), idò si fos així, potser seria bell i tot es desintegrar-se en infinites partícules de llum que formen aquest color blau cel...
o potser ja ho és, ben bell...
una besada blava, Pau!
m*
Publica un comentari a l'entrada