i caure-hi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense...
-
He omplert el pit i l’asfalt. He somniat boca oberta, aires d’un nou país, muntanyes altes, desaparicions, vols pel camí blau-retorn, ample ...
1 comentari:
si es caure a sa zona blava des pensament fos com si mos absorbís aquest cel blau (ara m'ho imagin, així, de cop, xuclats per una brutal força d'atracció, cul enrere per amunt!), idò si fos així, potser seria bell i tot es desintegrar-se en infinites partícules de llum que formen aquest color blau cel...
o potser ja ho és, ben bell...
una besada blava, Pau!
m*
Publica un comentari a l'entrada