SEMPRE LA MAR: Incoherència Metafísica I

dimarts 7 de juliol de 2009

Incoherència Metafísica I

Vida, guanyar-se la.

3 comentaris:

Pau Castanyer ha dit...: Carla, perquè no et queixis... la veritat és que feia massa temps que no escrivia res.

Besades; 7 de juliol de 2009 18:09
Carla ha dit...: Així m'agrada. M'has fet contenta!; 7 de juliol de 2009 21:45
Anònim ha dit...: La vida és de qui creu en els seus somnis.

A*; 8 de juliol de 2009 13:09

La poesia, potser ja ho he escrit,/ és una grapada de pols,/ a la manera d'Eliot/ com una medecina per a la pell./ Mir cap alluny on el mar pot no aparèixer/ fos dins un alè de calima,/com un camp sec/sense la llàgrima de la pluja,/com un escar esbucat (un crim),/com les pedres d'un camí sense sortida./La poesia és el fragment/d'una pell que no es deixa estimar,/uns llavis estremits per la sal,/una ditada de pols en obrir un llibre,/una teranyina. La borra a l'ombra./Mir cap alluny/i sé que no tot és poesia.

Joan Perelló . A recer (Ed. del Salobre )

SEMPRE LA MAR

dimarts 7 de juliol de 2009

Incoherència Metafísica I

3 comentaris:

Arxius del bloc

Webs amigues