dilluns, 25 d’octubre del 2010

Amet-ller





2 comentaris:

maria ha dit...

M'encanta, Pau, aquesta seqüència d'imatges

té tanta llum aquesta soca i tant de moviment que dels estiraments que fa és ben normal que en nesquin brots tan verds i grocs a les puntes i a les no puntes...

però els estiraments no donarien un fruit tan lluent si els ulls que els miren no fossin també d'aire i de soca i amb tanta llum que quasi s'hi emmirallen!

vull dir que gràcies per saber-ho veure i per mostrar-ho! :-)

besades que s'enfilen!
m*

maria ha dit...

i mira quina gràcia que ara m'he fixat que es color d'aquesta seqüència podria ser un marrócelgroc que acaba en blanc com te vaig dir un dia que te percebia a tu...

m'ha agradat, ara, descobrir-hi aquesta semblança

:-)