Zopilotes* urbans


Ciutat de la pols i la roba blanca
on els zopilotes us baixen el sol:
Tots tenim l'espardenya i la processó,
qui pedaleja arrossegant la penitència
no troba les Catedrals de l'aigua sagrada.
L'ofrena ha de ser íntima
i els capells de palla
o aire.
* Voltors
Pd: Moltes gràcies per els que deixau comentaris, però podrieu escriure qui sou, així ho sabré, ok?
Pd 2: Pere, quan vens, ja tens billet i aquestes coses?
Besades a tots!

Comentaris

Anònim ha dit…
És més divertit que no ho sapis, no?
supòs que tots som anònims.
un beso molt fort desde palma(i joder, aquí si que fa fred,jaja!)
Segueix enviant fotos i cosetes que està molt bé obrir es blog teu i veure paisatges tan diferents, i ses teves frases.
bona nit,per tu deuen ser les 5,es sol ja s'amaga?
11 de desembre del 2007, a les 23:15
Anònim ha dit…
zopilotes ,chulos, gallinazos ,gualas zamuros , auras y jotes
12 de desembre del 2007, a les 7:29
Anònim ha dit…
ahhh!!!m'olvidava d'una petita cosa...na brusqueta també t'envia records!!!jajaj
QUÈ?
Ara t'ho he posat fàcil,eh?
12 de desembre del 2007, a les 16:55
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

O quasevol encisa-mirades qualsevol il·lusiona-soletats qualsevol engana-senzilleses i jo, estorat damunt jo observant-ho permetent-ho sense poder analitzar-ho sense saber aturar-ho, qualsevol espitja-consciències enravena-dolçors cafeína-converses i així els horabaixes desfilen totes les ones van fent cova i el pardal aquell, qualsevol jo, assumint la posició dels meus peus, destriant quins filtres usen les meves paraules, tot el cos aliè, qualsevol cos hermètic, qualsevol cervesa amarga o un delit d’intel·ligència, qualsevol escacs amb calor una jugada per amagar-se tombar-se fugir, qualsevol esquiva-raons qualsevol traeix-consignes qualsevol abriga-pors ... i el sol pentinant cap enrere qualsevol paret blanca i les fulles més altes d’un llimoner devora qualsevol mar.
Més informació

O com un poema és sempre el mateix poema

Una filera de moneies dibuixant-me el contorn dels ulls, l'ombra de totes les ombres fent-me una ombreta sota els ulls, un aplec d'ocells estirant-me les parpelles en els estols de mirades que se'n van cap amunt, i les linies del sol, i les linies d'aquell, o com ho sabia, això de saber-ho bé, una rapinyada a l'avant-braç, una incisió devall els pèls, tot aquell, o una cicatriu a la boca, un moix aturat sobre el paretó, un nispro mal cremat als seus peus, o si em pos de genolls, tot ell, i no li pretenc dir vine , o si se'n va, m'esguard el trispol fent pressió, em veig tatuant-me pedretes a les mans, el cul sobre els talons, o si passen quaranta moments, una invasió de la fulla, a vegades tot ell, o tots els quaderns en blanc, la llum, la llum i un poc d'aire, o l'aliment, o conreus de conscienciar-ho, o si esper, arrufar lentament els dits, omplir les ungles del que deixa el dia del que deixa el viure, ell, camina cap al lledoner i la taronja caigu...
Més informació