EK BALAM

Bones tardes estomades i estimats. Per fi he aconseguit descarregar les fotos, hi ha estat quan me n'he adoant de que sóc un pèsim fotograf... però bé, vos en faré una mostra. Avui he estat a Ek Balam (El Jaguar), ciutat maya en runes preciosa. Per començar aquest personatge d'aquí baix és un Ceibo, arbre sagrat d'aquest poble i d'una estranya bellesa, ja que són enormes, estan buits i serveixen de tambor i (no sé si se veu molt bé) de jove estàn coberts tot de pues grossimes i gruixades que van perdent quan van creixent.


Aquest és un personatge després de pujar a la piramide central d'Ek Balam i impressionat per la bellesa de la situació. Des d'allà dalt només se veu selva, és preciòs. El paissatge d'aquí és molt bèstia, per repetir l'adjectiu: impressiona. Ha estat una gran experiència visitar aquestes runes tant màgiques, aquesta gent eren (i són) sorprenents. Veureu que el territori sembla molt plà, i és que ho és. De les bandes que jo conec, me recorda a Bèlgica, però en ves de molins, aquí hi ha selva frondosa i bitxos (molts) estranys (molt)...jeje. Totes les petites elevacions de territori que se podeien veure en realitat són piràmides, temples i cases mayas cobertes per la vegetació.

Valladolid és una ciutat tranquila fina a les quatre de l'horabaixa, que és l'hora que fan aturada els autobusos plens de güiris-regatetjadors que venen de Chitzén-Itzá, això ho dic jo que de güiri no en tenc res... el primer dia me vaig comprar un capell per evitar el sol pensant amb que aquí tots en solien dur i resulta que ara sóc s'ùnic que duu capell que passeja per aquí... Aquesta d'aquí baix és la catedral del poble just abans de la posta de Sol (que és a les a les cinc).

Aquí ve la mostra de que no sóc molt bon fotograf. Això és la cùpula d'un Cenote (crec recordar que aquest se deia Samula) al moment de l'entrada del raig de Sol. També se poden veure lo que deia de ses arrels que van baixan fins a trobar l'aigua, antigament l'ùnica manera que teniem els humans de baixar-hi era devallant per elles. ës una llàstima la qualitat de la foto, perquè és un espectacle veurer-ho en directe, igualment vos ho volia mostrar per a que vos fesiu una idea.

Aquí tenim el jardé de la part de darrera de ca n'Hugo (el meu anfitrió). És
un jardí petitet però està molt ben parit. Pel vespre hi fa una fresqueta que s'agraeix molt després de tota aquesta xafogor que fa durant el dia, i per el matí va de puta mare per fer-hi es quatre estiraments per llevar un poc la son. Hi veureu una estela, sa veritat és que aquests mexicans m'estàn sorprenent molt....

I per ùltim aquí tenim en José i n'Hugo possant al portal de ca seva.

Bé esper que tot vos vagi bé i que disfruteu. Jo per aquí ja veis, sempre fent cosetes i coneguent llocs impressionants i gent molt maca. Ara me'n vaig perquè avui vespre se fa a ca n'Hugo una torrada a mode de festa de benvinguda i em de preparar coses, ja vos explicaré que tal...

Una aferrada

Fins aviat