dijous, 27 de desembre del 2007

LAMAT

Agraïr la lluna
o deixar les mans defora del llençol.
Qui acarona les pedres
n'està alliberant tots els misteris,
en mastega l'aire inclòs
i transcendeix el vi-sang-esperma
que ens ferma l'estatura.
Retornar al primer llit
per entendre'n el sol-cicle-infinit
que ens fa créixer les branques.
Estrella groga, 27 de desembre de 2007.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

el viatger està espés.. no! . el que passa es que torna gran!
Bon viatge , viatger.

Anònim ha dit...

aquest " leto " sempre repeteix la paraula viatger...perquè serà???